Història

Amàlia Soler
“La Vilafranca del vuit-cents, que just havia trencat el cercle de muralles i superat els ravals de Nostra Senyora i Sant Francesc, que els urbanistes de l’època havien ideat per substituir el conjunt d’ hortets que, com una altra muralla, la tancaven a llevant i a migdia, tenia una població reduïda que potser no arribava als 5500 habitants, la majoria comerciants que vivien del mercat i pagesos que conreaven els cinc mil jornals i escaig del terme municipal.

Vilafranca tenia fama de població neta i endreçada i, a més, d’ésser el bressol d’eminents sants, bisbes, literats i juristes.

Paral·lelament, a Barcelona, l’eixample de la qual havia trencat les muralles romanes i medievals escampant-se pel pla en direcció a Gràcia i a Sants, a causa de les freqüents pestes de còlera i febre groga que portaven els vaixells, que procedents d’orient arribaven al port, s’havia posat de moda entre la gent adinerada, tenir en un poble o vila no massa llunyana de la ciutat, un segon habitatge on poder-se traslladar a l’estiu, en cas de pesta o quan convingués.

Rafael Soler i Vallès, barceloní destacat escollí Vilafranca per a la seva segona residència, i juntament amb les seves filles Amàlia i Elvira s’afincà aquí, adquirint per a l’enderroc unes petites cases situades al punt més cèntric de la vila, al carrer de Santa Maria, cantonada amb el carrer de la Cort, al costat mateix de l’Ajuntament, i també d’una sèrie de peces de terra no gaire grans situades al voltant de la població, a les partides de Coll de Bou, Hort del Torner, la Serreta, la Girada, Camí de Moja, Sant Pau, les Clotes i la Sort.

Llegeix més...